Una mica d’història de La Bordeta

Comissió de Veïns i Veïnes de La Bordeta – Centre Social de Sants

La Bordeta

La Bordeta

La història de la Bordeta l’hem de considerar sempre lligada al camí, que des d’èpoques immemorials, partia dels portals de ponent de la ciutat de Barcelona, unint-la amb les poblacions del Baix Llobregat, passant per Sta. Eulalia, I’Hospitalet i Cornellà per, finalment, creuar el Llobregat arribant fins a Sant Boi.

Sembla versemblant que el topònim de la Bordeta provingui d’un antic edifici construït al peu del camí, al costat de la Riera Blanca, que al segle XVI servia d’hostal i era conegut com I’Hostal de la Provençana. De la mateixa manera que I’església de Sta. Eulàlia (bastida al segle XII), també anomenada de Provençana, pels nombrosos immigrants occitans que poblaren aquests indrets. Aquests immigrants anomenaven Bordeta (diminutiu de Borda, barraca per a guardar estris de conreu) a I’edifici en qüestió, probablement mig enrunat.

Al llarg dels temps aquest camí immers dins d’una àrea eminentment agrícola, propietat de I’elit barcelonina formada per senyors laics o per institucions eclesiàstiques, fou poblat per camperols que treballaven aquestes terres. Així nasqueren, a redós de les esglésies de Sta. Maria de Sants (1102) i de Sta. Eulàlia de Provençana (1101), nuclis habitats. Aquests incipients nuclis habitats es van anar desenvolupant al llarg de tota I’Edat Mitjana i la Moderna, centrant bàsicament en les activitats agrícoles, i patint tots els esdeveniments històrics que van sobrevenir a la ciutat de Barcelona.

Aquests petits vilatges esdevingueren municipis independents de la ciutat de Barcelona, després de la guerra de Successió (1702-1714). El Decret de Nova Planta (1717) tenia la ferma voluntat de dislocar la capitalitat de Barcelona i tot el que significava la ciutat.  Les autoritats borbòniques procediren a constituir nous municipis al Pla de Barcelona, amb la intenció d’afeblir la ciutat, que administrava i controlava directament les poblacions agrícoles del seu entorn. Així Sants, vinculat a I’entorn del Baix Llobregat, va passar a ésser un poble sotmès a la jurisdicció reial, com a municipi amb 2 regidors (1721), i la Bordeta passa a dependre administrativament de Sants i Sta. Eulàlia de L’Hospitalet.

El 1760 fou construïda la nova carretera borbònica, que partint de la Creu Coberta, (actuals carrers Creu Coberta-Sants i Collblanc) portava fins a la Cort de Madrid. El camí de la Bordeta va perdre part de la seva importància.

A les darreries del segle XVIII s’establiren els primers prats d’indianes al peu de Montjuïc a causa de l’arribada de la primera industrialització de la capital catalana, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona, i les posteriors edificacions que tingué la banda nord del ja carrer-camí que pertanyia al municipi de Sants, i les del migdia, mes enllà, a Hospitalet.

El 1819 s’inaugura el Canal de la Infanta que portava les aigües del Llobregat des de Molins de Rei. Tenia una llargària de 17,4 kms;  aviat va tenir problemes de sedimentació a causa del seu escàs desnivell.  L’obra travessava les terres conreables de la Bordeta fins al peu de Montjuïc, i desguassava directament al mar després de passar per Sta. Maria del Port. La construcció d’aquest canal va fer que el valor de les terres i el seu rendiment augmentessin;  els productes de regadiu i horta van trobar una bona sortida als mercats barcelonins. Tanmateix la possibilitat d’utilitzar les aigües com a font d’energia, va afavorir un cert desenvolupament industrial al seu entorn.  Ja el 1830 hi havia un molí fariner accionat per les aigües del canal a la zona anomenada llavors ‘Bordeta de baix”.

Així, durant el segle XIX, la vida dels habitants de la Bordeta se centrava en I’activitat agrícola de les masies com “Can Sala”, “Can Valent Petit”, “Can Massagué”, “Can Poch”, “Can Paperina”, “Can Pessetes”… i les incipients activitats industrials de les primeres fàbriques que donaven feina a la, també incipient, massa obrera que s’anava establint en les noves edificacions. El “camí ral”, ja transformat en carrer, s’edificava en tota la seva llargària, des de la Creu Coberta fins a Santa Eulàlia. I els antics camins rurals que baixaven de Sants es poblaven amb petites cases urbanitzant-se en carrers com el de Sant Josep (Jocs Florals), el de Sant Pere (Sagunt),o el del Migdia (Rossend Arts),…

El 1857 la vila de Sants es constituí en un Ajuntament constitucional, sent la Bordeta considerada com un dels seus quatre barris. Uns anys enrere hi havia hagut un intent de segregació de la Bordeta, amb la finalitat de convertir-se en municipi independent, o bé incorporar-se a la ciutat de Barcelona tal com s’havia fet amb Hostafrancs.

El 1855 s’inaugurà la línia de ferrocarril entre Barcelona i Martorell arribant fins a Reus el 1859; la Bordeta tenia una estació situada al costat de la Riera Blanca.

La gran tradició associativa de la Bordeta s’enceta amb la fundació de la Societat Coral “La Floresta” , nascuda el 1878 en un cafè de la Placa del Fènix.

Segell de Can Batlló

Segell de Can Batlló

El 1880 la família Batlló va obrir una fàbrica tèxtil als terrenys de la Bordeta situats entre els actuals carrers Constitució, Amadeu Oller, Gran Via i Parcerisa, ocupant una superfície de més de nou hectàrees de sol conreat. S’hi van instal·lar 722 telers i va ocupar, normalment, entre 1000 i 1500 treballadors. Aquesta indústria va marcar el futur desenvolupament del barri. Fins al 1943 I’empresa va ser propietat dels Batlló; aquell mateix any va passar a formar part de l’imperi de Julio Muñoz Ramonet, un dels homes més influents de la Barcelona de l’època franquista. Trossejada en prop de 200 locals, va donar feina  a unes 2000 persones. Actualment la majoria de les empreses han abandonat els locals del recinte, restant menys d’una vintena, a l’espera de rebre les indemnitzacions de la Junta de Compensació que és l’entitat gestora que ha de cedir la propietat del recinte a l’Administració i fer-se càrrec de la seva urbanització.

puente_antiguo_de_calle_badal primers segle

Antic pont a Badal a principis del s.XX

Altres indústries s’establiren a la Bordeta, ocupant les poques parcel·les conreables que quedaven, transformant, així, I’entramat social del barri, que passa de ser un barri de treballadors agrícoles i petits propietaris rurals a un barri d’obrers industrials i de petits tallers, obradors i botigues.

La postguerra va ser dura pel barri, com a tot arreu. Desaparegueren tots els seus homes més actius i les seves entitats. La vida sindical, política i associativa fou anul·lada. Només pogueren subsistir les activitats lligades a l’Església col·laboracionista amb el nou règim totalitari.

El 8 de desembre de 1948, Mossèn Amadeu Oller va prendre possessió com a primer rector d’una parròquia que físicament no existia, i que oficialment el Bisbat I’havia creat el 1945, depenent de I’església de Sant Isidre de l’Hospitalet. Nou mesos més tard, al setembre de 1949, s’instal·la en uns locals provisionals del carter Constitució núm. 56. El setembre del 1960, Sant Medir va estrenar l’actual edifici parroquial, amb un cert aire gaudinià ja que el seu arquitecte, Jordi Bonet i Armengol fou fill del deixeble del gran Gaudi, Lluis Bonet i Garí.

L’any 1957 s’inauguraren els primers habitatges socials, construïts a partir de la creació d’una cooperativa impulsada per la parròquia.

Mes enllà de I’àmbit estrictament parroquial, a Sant Medir es van reunir clandestinament tota mena de grups antifranquistes. Així el 20 de novembre del 1964, Comissions Obreres de Barcelona va celebrar-hi el seu acte fundacional i el 28 de febrer del 1976 s’hi va celebrar la primera assemblea de la reconstruïda CNT catalana.

Sant Medir a meitats del segle XX

Sant Medir a meitats del segle XX

Amb la normalitat democràtica, Sant Medir ha mantingut viu el seu esperit social inquiet. Ha seguit acollint actes culturals, solidaris i en defensa dels drets humans. I continua sent referència pel barri de la Bordeta.

Tanmateix cal destacar com una de les entitats més dinàmiques d’aquest segle: el Centre Social de Sants, fundat el 1971. Aquest centre ha acollit totes les associacions, comissions de veïns i altres entitats culturals i participatives, entre elles acull actualment la Comissió de Veïns de la Bordeta.

La Comissió de Veïns i Veïnes de La Bordeta

La Comissió de Veïns i Veïnes de La Bordeta es va crear a partir de la lluita que es va iniciar l’any 1992 contra la supressió de la línia 91 d’autobús, que uneix la Bordeta amb la Rambla. La Comissió va establir la seva seu al local del Centre Social de Sants, amb qui ha treballat conjuntament des del mateix moment de la seva creació.

Un cop salvat el 91, la Comissió va emprendre altres campanyes encaminades a dignificar el barri. La mobilització següent va ser per aconseguir el solar i el parc de la Pelleria,a la cantonada dels carrers de mossèn Amadeu Oller i de la Constitució. El dia de la inauguració del parc, el mateix regi-dor president del Districte III, Enric Truno, es va quedar sorprès de la gentada que hi havia i va reconèixer públicament que la Bordeta era “el cul de sac de Barcelona”.

L’any 1994, en col·laboració amb el Centre Social de Sants, va organitzar l’exposició fotogràfica “La Bordeta”, en la qual es mostraven les deficiències del barri, i va elaborar un complet projecte amb propostes concretes de remodelació i millora per al barri que s’ha anat actualitzant periòdicament.

Logo de la Comissió

Logo de la Comissió

Durant els seus anys d’existència la Comissió de Veïns ha anat treballant en temes que afectaven i afecten la millora de les condicions de qualitat de vida dels veïns de la Bordeta. Entre d’altres cal destacar, l’ambulatori provisional del carrer Corral, la residència d’avis  Mossèn Vidal i Aunós i la línia d’autobús 115.

La seva manera d’actuar, des de la seva constitució, ha estat sempre la mateixa. Escoltar atentament la demanda del veïnat, treballar una proposta i presentar-la a les assemblees veïnals per tal de debatre-les i millorar-les entre tots.

En l’actualitat, conjuntament amb el veïnat de sempre, les entitats del barri i els futurs usuaris dels equipaments previstos estem treballant perquè Can Batlló, d’una vegada per totes, deixi de ser la gran reserva d’equipaments i zones verdes del barri i esdevingui una realitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s